Review in the Catalan newspaper El Punt on the exhibition "WE BUILT THIS CITY"
Paisatges de la ciutat
Text: Maria Palau
Voigt presenta una quinzena d´imatges repartides en dues sèries: Cityscape (més transcendental) i Harajuku (més irònica). En ambdues encara tradició i modernitat, identitat i despersonalització.
La dualitat persegueix aquest artista des de fa temps: va estudiar fisica a la Universitat de Frankfurt i fotografia a la Universitat de Ciències Aplicades de Darmstadt.
A Cityscape, Voigt fotografia façanes d`edificis alts de Tòquio i Xangai. Façanes en les quals els balcons dels habitatges es confondrien amb ninxols si no fos pels aparells d´aire condicionat. Balcons i finestres en les quals només un llum encés o un mocador estès s´escapa de la monotonia.
Voigt retrata arquitectures dures, grises, d´un pessimisme radical, rotund, sense matisos. No hi ha escapatòria dins d´aquests habitatges ninxols.
Dins d´aquesta mateixa sèrie, l´artista ens ofereix una altra mirada, també urbana però més panoràmica. Igual de desoladora, això si. Els edificis alts s´imposen en paisatges bruts, plens de cables que distorsionen el cel. I una boira espessa i baixa, més artificial que natural, sembla desenfocar els rostres dels habitants. Quina importància té que siguin japonesos o xinesos? Som la ciutat global. Només els cartells de les botigues i alguns altres detalls petits i insignificants delaten l´origen oriental d´aquest treball fotogràfic. La sèrie Harajuku segueix fidel a aquesta estètica de la bellesa del fracàs, però amb un punt de cinisme que no trobem en l´amargor dels edificis. Si la realitat és tan dura, per què no evadir-se amb la fantasia? L´escapatòria és aquesta per a moltes adolescents que viuen al barri Harajuku de Tòquio. Les noies tenen a l´abast centenars de botigues de roba que els permeten entrar en un món màgic i genial, lluny dels petits nínxols en els quals estan condemnades a viure. No es disfressen, no. Es vesteixen i es maquillen amb exuberància, color, punxes, plomes, puntes, perruques, guants de pell? L´estètica manga les impregna, les embolcalla. En definitiva, les regenera. Volen ser diferents i úniques, en contrast amb la grisor i l´anonimat dels edificis de Tòquio.
Voigt podria enfocar els mals del nostre temps d´una altra manera. Però llavors segurament el seu treball artístic no seria tan inconfusible com ho és ara. I, segur, no ens faria adonar que tots som responsables del món que estem construint i vivint.