L’artista alemany Peter Voigt presenta a la galeria Safia de Barcelona dues sèries de fotografies que encaren tradició i modernitat, identitat i despersonalització
La globalització és un tema recurrent dels creadors preocupats pels mals del seu temps. El fotògraf Peter Voigt enfoca la problemàtica amb imatges que impacten, crues i desbordants. Una petita mostra del seu treball es va poder veure en la darrera edició del festival internacional BAC! (Barcelona Art Contemporani), que se celebra al Centre de Cultura Contemporània (CCCB). I ara la galeria Safia de Barcelona li ha organitzat la primera exposició individual a la ciutat.

Voigt presenta una quinzena d’imatges repartides en dues sèries: Cityscape(més transcendental) i Harajuku(més irònica). En ambdues encara tradició i modernitat, identitat i despersonalització. La dualitat persegueix aquest artista des de fa temps: va estudiar física a la Universitat de Frankfurt i fotografia a la Universitat de Ciències Aplicades de Darmstadt. A Cityscape, Voigt fotografia façanes d’edificis alts de Tòquio i Xangai. Façanes en les quals els balcons dels habitatges es confondrien amb nínxols si no fos pels aparells d’aire condicionat. Balcons i finestres en les quals només un llum encès o un mocador estès s’escapa de la monotonia. Voigt retrata arquitectures dures, grises, d’un pessimisme radical, rotund, sense matisos. No hi ha escapatòria dins d’aquests habitatges nínxols.
Dins d’aquesta mateixa sèrie, l’artista ens ofereix una altra mirada, també urbana però més panoràmica. Igual de desoladora, això sí. Els edificis alts s’imposen en paisatges bruts, plens de cables que distorsionen el cel. I una boira espessa i baixa, més artificial que natural, sembla desenfocar els rostres dels habitants. Quina importància té que siguin japonesos o xinesos? Som la ciutat global. Només els cartells de les botigues i alguns altres detalls petits i insignificants delaten l’origen oriental d’aquest treball fotogràfic.
La sèrie Harajukusegueix fidel a aquesta estètica de la bellesa del fracàs, però amb un punt de cinisme que no trobem en l’amargor dels edificis. Si la realitat és tan dura, per què no evadir-se amb la fantasia? L’escapatòria és aquesta per a moltes adolescents que viuen al barri Harajuku de Tòquio. Les noies tenen a l’abast centenars de botigues de roba que els permeten entrar en un món màgic i genial, lluny dels petits nínxols en els quals estan condemnades a viure. No es disfressen, no. Es vesteixen i es maquillen amb exuberància, color, punxes, plomes, puntes, perruques, guants de pell... L’estètica mangales impregna, les embolcalla. En definitiva, les regenera. Volen ser diferents i úniques, en contrast amb la grisor i l’anonimat dels edificis de Tòquio.
Voigt podria enfocar els mals del nostre temps d’una altra manera. Però llavors segurament el seu treball artístic no seria tan inconfusible com ho és ara. I, segur, no ens faria adonar que tots som responsables del món que estem construint i vivint.

We Built This City
Galeria Safia
Bruniquer, 9, baixos
Barcelona
93 213 84 96
Fins al 19 de maig

Text: Maria Palau